SINOPSIS

# DÚAS FLORES PARA UN CABALIÑO, un “ecofilme” en construcción é unha longametraxe que documentaa vontade dunhas persoas que, no contexto actual, deciden buscar unha alternativa de vida, real e imaxinativa, para eles e para o seu entorno, a bioconstrución.
En construción… O delta do Palància como o lugar onde conflúen persoas, animais e cousas para darlle todo o sentido a un espazo de vida, de ideas, de resistencia.

TRES ASPECTOS IMPORTANTES

1- S.O.S. (socialmente sostible)
Como veremos, ademais do valor documental da película, esta proposta ten un gran valor ecolóxico e social.
Falamos de tres palabras claves para o momento no que vivimos: de emprendedores, dun proxecto sostible e de auto-emprego.
Parapetada no Delta do Palància, gravo durante tres meses as longas xornadas dunha cuadrilla de ex-obreiros do ladrillo, reconvertidos agora en eco-obreiros do barro e da cana, e vou entrelazando o día a día na “obra” coas interferencias que un espazo natural como este achega ao cursodorelato.
Entón, falaremos de arquitectura, por suposto, pero tamén haberá pinceladas de arte, de cine, da vida, dos erros…

2-Crowdfunding
En “Dúas flores…” comprometeuse moita xente e financiouse por crowdfunding. Participaron colectivos sociais, culturais, ecoloxistas e particulares que cren que moitos modelos están esgotados e é hora xa de poñer a imaxinación ao servizo doutra forma de facer as cousas.

3-Pegada ecolóxica
Presentamos “Dues flors… ” como un “ecolfilm” en construción -e anunciámolo como o primeiro documental con “pegada ecolóxica”!!!…, sempre dende o humor-, querendo darlle, así, a volta á necesidade de minimizar recursos (“cero pegada de carbono”) e presentar como un valor positivo a nosa estética “Indie”, sinxela e verdadeira… “asilvestrada”, como nos gusta definila.
Cine de proximidad/cine sostenible. Salvando as distancias, e aínda que o noso documental fala dun proxecto local a pequena escala, constatamos como o macro incide no micro e viceversa, e como os diversos campos da experiencia humana, a arte, a arquitectura, o deseño, a economía, a bioética, a política, etc., tamén se retroalimentan e a pouco que reflexionen en torno á finitude dos recursos, van facendo súa a necesidade de Comprometerse co fermoso planeta no que vivimos.

# DUES FLORS PER A UN CAVALLET, un “ecofilm” en construcció és un llargmetratge que documenta la voluntat d’unes persones que, en el context actual, decidiesen buscar una alternativa de vida, real i imaginativa, per a ells i per al seu entorn, la bioconstrucció.
En construcció… El delta del Palància presentat com el lloc on conflueixen persones, animals i coses per donar tot el sentit a un espai de vida, d’idees, de resistència.

TRES ASPECTES IMPORTANTS

1-SOS (socialment sostenible)
Més enllà del valor documental de la pel·lícula, aquesta proposta té un gran valor ecològic i social.
Parlem de tres paraules clau per al moment en què vivim: d’emprenedors, d’un projecte sostenible i d’autoocupació
Parapetada al delta del Palància, enregistre durant tres mesos les llargues jornades d’una colla d’exobrers de la rajola, reconvertits ara en ecoobrers del fang i de la canya, i vaig entrellaçant el dia a dia a l’obra amb les interferències que un espai natural com aquest aporta al curs del relat.
Així, parlarem d’arquitectura, per descomptat, però també haurà pinzellades d’art, de cinema, de la vida, dels errors…

2- Crowdfunding
En Dues flors… s’ha implicat molta gent i s’ha finançat per crowdfunding. Han participat col·lectius socials, culturals, ecologistes, i particulars, que creuen que moltes models estan esgotats i és hora de posar la imaginació al servei d’una altra forma de fer les coses.

3- Petjada ecològica
Presentem “Dues flors…” com un “ecofilm” en construcció i l’anunciem com el primer documental am “petjada ecològica”!!… Sempre de de l`humor, volem donar-li la volta a la necessitat de minimitzar recursos (“zero petjada de carboni”) I presentar com un valor positiu la nostra estètica “indie”, senzilla I vertadera… “asilvestrada”, com es agrada definir-la.
Cinema de proximitat/Cinema sotenible. Salvant les distàncies, I encara que el nostre documental parla d’un projecte local a petita escala, constatem com allò macro incideix en allò micro I veceversa, I com els diversos camps de l’experiencia humana, l’art, l’arquitectura, el disseny, l’economia, la bioètica, la política, etc., també es retroalimenten I a poc que reflexionen a l’entorn de la finitud dels recursos, van fet seva la necessitat de comprometre’s amb el preciós planeta en què vivim.